Tremendu beu de la rumba, del reggae, del rock fet a la vora del foc, de les frases sospirades entre el fum i les mirades dels amics, desperdigats, retrobats, ben trobats.

Faré Bondat és una promesa cantada sota els llençols humits, a la barra dels bars que l’acullen nits de cabòries confuses. Els dubtes de la vida mirats des de l’altra banda del riu. És un àlbum fet de dies de tot que convergeixen en 10 cançons inspirades a l’ombra del Cabrerès i les margeres de la plana de Vic. Un oasi de ganes de ballar amb els peus descalços, sobre les fulles arremolinades de tardor. Sempre com mai, així diu, el bandoler vestit de colors, el bandarra de llengua àgil amb una guitarra entre els dits. Et fa sentir lliure de saber la sort que tens cada dia, quan t’esperona el batec cada cop més ferm, del dia que es desperta, a poc a poc, amb persistència i bon humor. Diu que podem ser uns romàntics, sense por a ser cursis, i cantar a la lluna o a les ferides de l’experiència. 

Perquè dels problemes en fa poemes, i així, les hores formen un estrany miratge del temps que córrer i es grava en les paraules valentes, dites o callades, cridades o xiuxiuejades.

Quan en Tremendu es perd és perquè vola. Vola ben amunt.

Entrada lliure